Hi ha molts records que encara que no estiguen fotografiats ni gravats sempre permaneixeran en les nostres ments; i en aquest dia hi han de molts.
Un d'ells és quan passavem davant de l'IES Lluís Vives i tots els manifestants clamavem "nosaltres també som el Lluís Vives", mentres els alumnes des de les finestres ondejaven papers blancs. Un altres és quan anavem pel carrer Colón i ens vam sentar davant de quatre "lecheres" i els seus respectius policíes nacionals, i amb les mans en alt xillavem "aquestes són les nostres armes".
Un altre dia digne de recordar i ser recordat per tothom. Perquè si ens unim podem fer que l'Educació Pública siga de qualitat, igualitaria i per tots!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada